dimecres, 19 de gener del 2011

ELS DIABLES D’IGUALADA CELEBREN EL SEU 15è ANIVERSARI DE TRADICIÓ I FESTA

IGUALADA/ redacció

En motiu del 15è aniversari de la recuperació de la colla de Diables d’Igualada i del 10è aniversari de la recuperació del Ball de Diables o Ball de Sant Miquel i els Diables que es representa per festa major, repassem la història i la trajectòria d’aquesta colla amb dos dels seus personatges més destacats, Llucifer i Diablessa.





La Veu: Quins són els orígens dels Diables d'Igualada?

Llucifer- Els nostres orígens es remunten a l’any 1404 quan una vintena de diables vàrem sortir acompanyant el drac de la ciutat. Però no és fins el 1451 que els Diables d’Igualada sortim com a grup per les festes de Corpus. D’aquest fet en queda constància escrita arrel de la petició per part d’un regidor de l’Ajuntament d’Igualada al Sr. Joan d’Aranda d’un arnés blanc per poder fer l’entremès del Ball de St. Miquel i els Diables, o el Ball De Diables.

Després d’això, no en torna a haver constància escrita fins el 1474 quan l’ajuntament paga a Joan Tria per haver representat l’entremès per Corpus.

Desprès d’uns anys sense tenir constància escrita de la nostra existència, en diversos arxius consta que l’any 1881 el primer cronista igualadí, Jaume Serra Iglesias, ens ridiculitza en una de les seves cròniques, però nosaltres vàrem seguir endavant, gràcies a Antoni Palomas, anomenat el “Trinco”.

Aquesta època dura fins poc abans de la guerra l’any 1936. Posteriorment, acabada la guerra es conserven fotografies i documents que situen l’existència dels Diables d’Igualada fins l’any 1946.

La Colla que podeu veure avui en dia tenim 15 anys d’història i reapareixem, quan el grup de gent que feia uns anys havia recuperat el Drac de la ciutat va creure oportú recuperar la colla de diables, i posteriorment el seu ball parlat, fent-ne una adaptació als nous temps i les necessitats i costums de la ciutat com avui la coneixem.

LV: Com es relaciona la colla amb la ciutat en els seus anys d’història?

Diablessa: El Grup de Diables i la ciutat sempre han anat en paral•lel. Com explicava Llucifer, ja l’any 1881 apareixíem en ridiculitzacions de la ciutat, a les que en Trinco combatia involucrant a la ciutat reclutant diables a toc de tabal per les tabernes de la ciutat com “Cal Pau de la Pobla” o “la Mina”, per a poder fer el Ball Parlat, en el que el Trinco ensenyava de paraula un ball parlat del que ens queda tradició escita amb versos com aquest que recitava la Diablessa:

-Alerta! Alerta! Diables
Pareu bé, l’atenció
La victòria serà nostra
Sinó ens falta foc ni valor

Les relacions entre els Diables i la ciutat en aquesta època no va ser gaire bones, i un greu accident en una actuació per Sant Faust, que origina la expressió igualadina “el dia de Sant Faust els diables rebentats” i la mort del Trinco n’originen la desaparició.

La recuperació l’any 1995 per part d’un grup compromès amb la ciutat, doncs ja col•laboraven en d’altres associacions, i amb la cultura tradicional i popular genera una nova complicitat entre el Diables i els Igualadins, que al nostre entendre, es fan seva la proposta de la Colla de Diables de la ciutat i la viuen com a pròpia.

LV: Són molt diferents els diables actuals de les colles predecessores?

Ll: La voluntat de Diables d’Igualada sempre ha estat la de mantenir la tradició i adaptar-la a les situacions actuals. D’aquesta manera, per exemple, el vestuari que lluïm està inspirat en el que es pot deduir que hi havia en fotos i documentació existent. Com a colla tradicional i centenària calcem set penques i no botes, no duem màscares, les masses que usem per a tirar foc no tenen formes estranyes i a l’hora d’actuar no ens basem en grans cabrioles, sinó en uns salts tranquils a ritme de tabals.

També el ball parlat és una adaptació del que es representava a inicis del segle amb adaptacions dels diferents versos. La gent d’Igualada, directa o indirectament, i nosaltres mateixos hem anat reescrivint i adaptant els versos del ball original, i així el vers que abans citàvem ara es recita per part d’un Diable de la següent manera:

-Alerta! Alerta! Diables
Pareu bé, l’atenció
La victòria serà nostra
Sinó ens falta vi al porró

Els Diables i la nostra tradició evolucionen d’acord amb la societat que ens envolta.

LV: Com heu celebrat aquests 15 anys?

LL: A inicis d'any, com a fet extraordinari, l'Ajuntament ens va donar l'oportunitat de preparar i organitzar la carrossa del rei Carnestoltes i vam acceptar encantats. Van ser uns mesos plens de feina i amb moltes idees, i el resultat va ser immillorable. Vam introduir, com no podia ser d'una altra manera, la reina Carnestoltes, fent honor a la nostra Diablessa, i també vam poder sentir música en directe, del grup igualadí Faèrica, dos fets que fins ara ningú havia posat en pràctica. Les crítiques van ser molt positives i per la colla, una gran experiència. També vam fer una petita exposició recordant els nostres inicis i fent un repàs d'aquesta època. Per últim vam fer un concurs obert a tothom, per dissenyar els barrets nous de Llucifer i Diablessa, on va guanyar un company d'una colla de diables tarragonina, el que demostra l’abast que va tenir la nostra crida, agraint a FerFrans per creure en aquest projecte on va entregar un premi al guanyador.

LV: En què us veu basar per escollir aquest disseny?

D: Hem d'admetre que la decisió va ser unànime, ens van agradar molt, ja que estaven inspirats en uns que ja havíem portat en un altra època, i tenint en compte la nostra etiqueta de colla centenària, hem d'aprofitar els materials actuals però sense oblidar d'on venim.

LV: I ara que feu 15 anys, quins són els vostres reptes?

D: En aquest moment des de Diables d’Igualada estem treballant en dues direccions. Per una banda en l'adaptació del nostre funcionament als requeriments de la nova Llei del Foc, que iniciada a Brussel•les ha acabat generant certs canvis en el com es treballa des d’una colla de diables; i per altra banda, continuem en la línia d’investigació i recuperació de trets originals de la nostra història per adaptar-la i configurar d’aquesta manera una personalitat pròpia d’una colla centenària amb esperit modern.

LV: En aquest sentit, s'observarà algun canvi en la colla?

LL: No, la nostra actuació ja està basada en la manera tradicional, tot i així introduirem nous elements en el Ball de Diables, el vestuari o les masses.

LV: Parlant del Ball de Diables, què hi representeu?

D: Representa una lluita dels exèrcits de l'infern contra el cel, representat per l'Arcàngel Sant Miquel, en el qual en Llucifer i jo mateixa cridem als diables a la lluita. Cadascun dels diables recita un versot satíric en el que es fa referència a fets de la vida pública que pot tenir qualsevol dels habitants d'Igualada.

LV: I quins són aquests fets?

LL: Qualsevol de vosaltres pot ser el blanc de les nostres crítiques, si us heu treballat el privilegi, amb males actuacions o fets destacats. Fins i tot algun reconegut personatge de la vida pública igualadina ens ha demanat de sortir citat en algun dels nostres versots, ja que després de 10 anys, han arrelat en la Festa Major i molta gent espera el final de la cercavila tradicional del dissabte per gaudir d'aquesta representació, on es reciten les coses que tothom pensa i ningú diu.

LV: Com veieu el futur de la vostra colla?

D: Molt bé, encarem el nostre futur amb optimisme. Ara per ara som uns 80 integrants, on molts d'ells seran el futur de la colla, tot i que tenim molta de la gent que va arrencar. També destacar els renovats grups de música, els grallers per les bèsties, i els tabalers pels diables, són gent jove amb ganes de fer grans coses.

LV: I els diables, com els afectarà la nova llei del foc?

LL: El principi se’ns va presentar com un gran problema, molts creien que seria el final de la festa del foc de la nostra terra; qui havia d'actuar en el nostre favor no va estar a l'alçada de les circumstàncies i al final vam lluitar per la nostra existència. Després de molts esforços ens n’hem sortit prou bé; molts dels nostres companys de la Catalunya Nord, no van rebre cap favor del Govern francès i els han limitat el camp d'actuació a Catalunya, on seran sempre benvinguts. Pel que fa a nosaltres, tindrem alguna que altra exigència més en matèria de seguretat, però podrem continuar cremant els carrers de la ciutat i deixant l'olor a pólvora, que ens recorda qui som, per molts anys.

LV: Per últim, ens agradaria que ens dediquéssiu un versot...

Els Diables d'Igualada
que "parlar" tant ens agrada
si els de la Veu volen un versot
els el farem, però no gaire fort

Treuen el diari cada setmana
que l'Anoia sempre ho demana
la informació ens arriba a tots
de política fins a esports

A qui no li agradi aquest setmanal
ja pot anar a comprar l'ABC
que aquí les diuen tal com cal
i no tonteries de va i vé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada